Vocabulari valencià

Tema 3

Exercicis guionet

1.Regles d'accentuació

Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.

Tipus de paraules segons l’accent		Exemple
Agudes	· La síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula.	· Camí, germà, cançó
Planes	· La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.	· Terratrèmol, ibèric, bolígraf
Esdrúixoles	· La síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.	· Dècima, llàgrima, història

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.

Tancat o agut	Obert o greu
( ´ )	( ` )

Moltes i diverses són les maneres d’explicar quines vocals s’accentuen obertes i quines tancades.

Nosaltres hem dissenyat aquest triangle on pots veure que la part més oberta pertany a les vocals obertes. D’altra banda, les vocals més tancades estan en la zona més tancada de la figura.

Observant el dibuix trobem que hi ha dues vocals es repeteixen la e i la o. Les dues vocals que es poden repetir es poden accentuar amb l’accent gràfic tancat o agut (´ ) i l’accent gràfic obert o greu ( ` ). Per tant la vocal e com la vocal o poden ser obertes i tancades (è, é, ò, ó ).

Generalment, les lletres è i ò tenen l’accent obert o greu quan formen part de paraules esdrúixoles i planes, mentre que les é i ó tenen l’accent tancat o agut quan formen part de les paraules agudes. Ara bé, com hem dit, generalment, no sempre: però, açò, allò, això,... (Més informació sobre la e i o oberta al final)

Les vocals i i u són sempre vocals tancades, i el seu accent, sempre que el porten, serà tancat ( í, ú ).

Per últim, la vocal a, sempre que porte accent serà l’obert ( à ).

REGLES D’ACCENTUACIÓ
Tipo	S’accentuen quan:	Exemple
Agudes	Acaben en vocal: a, e, i, o, u. Acaben en vocal + S: as, es, is, os, us. Acaben en -en, -in.	camí, germà, cançó. arròs, pastís, poregós. comprèn, Berlín.
Planes	· S’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes.	· terratrèmol, ibèric, bolígraf.
Esdrúixoles	· S’accentuen sempre.	· Dècima, llàgrima, història

*Més informació sobre la e i o oberta:

La e i la o són obertes sempre es troben en posició tònica, mentre que la e i la o tancades poden aparèixer en qualsevol posició, tònica o àtona.

Les ocasions en què trobem la e oberta (è) són:

1) En quasi totes les paraules esdrúixoles.
2) En els termes científics.
3) Davant de l, l·l, rr, r.
4) Davant de paraules amb diftong eu o de síl·labes amb les vocals i o u.
5) Amb les paraules amb terminacions cultes –ecte, -ecta, -epte, -epta

Les ocasions en què trobem la O oberta (Ò) són:

1) En quasi totes les paraules esdrúixoles.
2) En quasi totes les paraules esdrúixoles.
3) Davant de les vocals i o u, o de síl·laba amb les vocals i o u.
4) 1)Amb les paraules amb terminacions: -oc, -oca, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ost, -osta, -ot, -ota.

2.Els diftongs i els hiats

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien el la mateixa sílaba: pas-qual, nau-fra-gi, cuit, …

Els diftongs poden ser:

· Decreixents: la segona vocal és i o u (seure, fruita).

· Creixent: La primera vocal és u i va darrere de les consonants g i q (qua-drat, pi-ra-güis-me).

Un hiat és la pronunciació en síl·labes diferents de dues vocals que s’escriuen juntes: lle-ó, gra-e-lla.

3. L’accent diacrític

4. La dièresi

La dièresi ( ¨ ) és un signe gràfic que es col·loca sobre les vocals i i u.

QUAN ES POSA LA DIÈRESI?

A. Indica que la u dels grups qüe, qüi, güe i güi es pronuncien.

qüestió

pingüí

B. Indica que les vocals i , u no formen diftong ni amb la vocal anterior ni en la vocal següent.

raïm

reüll

QUAN NO ES POSA LA DIÈRESI?

A. Quan la i, u ja porten accent gràfic segons les normes d’accentuació.

país

conduíem

B. En les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional.

Infinitiu: disminuir

Gerundi: agraint

Futur: intuiré

Condicional: seduiria

5. L’apòstrof

L'apòstrof (') és el signe ortogràfic que s'usa per a indicar la supressió d'una vocal. S'utilitza en els casos següents:

1. Apostrofació dels articles el, la, en, na
Com a regla general, els articles determinats el i la es reduïxen a l' quan la paraula que els seguix comença per vocal o h muda: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern, n'Isidre, n'Honorat, n'Adelaida, n'Úrsula.

Esta regla general d'apostrofació de l'article presenta les excepcions següents,:

· Davant d'un mot femení començat amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena dels articles la: la idea, la il·lusió, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada, na Irene, na Isabel, na Ursulina.

2. Apostrofació dels pronoms febles
Els pronoms febles me, te, lo, la, se, ne s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada elidida (m', t', l', s', n'), és a dir, davant d'un verb o pronom començat per vocal o hac: m'ha vist, t'afanyaràs, l'avise (a ell o a ella), s'acosta, n'use, m'ho diu, t'hi puges, l'en traus, s'hi acosta, n'hi ha.

Excepcions:

El pronom la no s'apostrofa quan va davant d'un verb començat per una i o una u àtones (precedides o no de h): l'invite (a ell), però: la invite (a ella). Igualment: la utitlitza, la hipnotitza, la humanitza.
No s'apostrofa el primer pronom feble en les combinacions la hi, se us: la hi porte, se us veu.
Els pronoms febles me, te, lo, se, ne, nos, los s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada reduïda ('m, 't, 'l, 's, 'n, 'ns, 'ls), és a dir, davant d'un verb o pronom acabat en so vocàlic: dóna'm, porta't, compra'l, veure's, porta'n, mira'ns, vendre'ls, se'm diu, se't fa, emporta-te'l, te'n regalen, se'ns oferix, regala-li'ls.

Cal tindre en compte, però, que en una combinació de pronoms, l'apòstrof va tan a la dreta com siga possible: se m'ha dit, se t'acosta, te l'emportes, el n'has tret, endur-se-n'ho, se te n'han anat, se te'n van.

3. Apostrofació de la preposició de

La preposició de es reduïx a d' quan la paraula que la seguix comença per un so vocàlic, tant si es grafia amb vocal o h com amb un signe gràfic que es llija com un so vocàlic (d'amor, d'història, d'11...).

La Clase de Vicente

Páginas

Calendario 6ºA

Valencià 5è